Si us el voleu mirar, l'adressa es www.asmat.com, dintre del foro d'Sri Lanka. Per veure-ho us heu de registrar (es gratis), pero per si us fa mandra, us copio el text a continuacio i ja esta.
Per cert, es algo mes serio que el blog, aixi que no espereu trobar fotos meves en saron!
albert.
DOCUMENTAL A SRI LANKA
Hola. Primer de tot, ens presentem. Ens diem Marta, Laia i Albert. Ara mateix estem a Sri Lanka, rodant un documental sobre el treball que estan fent aquí les ONGs, tant pel que fa al Tsunami com pel que fa al conflicte entre les comunitats sinhalesa, tamil i musulmana. Ens trobem a Kalmunai, a la zona est del país, on el conflicte està més present, convivint amb gent de l’SCI (Servei Civil Internacional), una ONG que organitza camps de treball per voluntaris internacionals i locals. A més dels treballs físics que es fan (construir pous, netejar cases, programes d’educació per a joves i infants…), l’SCI pretén promoure la pau i el diàleg a través de l’intercanvi cultural. Voluntaris d’arreu (Itàlia, Anglaterra, Bèlgica, Japó…) conviuen amb voluntaris d’Sri Lanka i treballen junts en les tasques de reconstrucció així com en diferents projectes de caire social. El nostre documental es centra en ells. La intenció d’aquests escrits és transmetre una mica la progressió del nostre rodatge i, fins on ens sigui possible, difondre la situació d’Sri Lanka.
Ja portem aquí unes dues setmanes i el nostre documental està en marxa. Els primers dies els vam passar rodant a Kandy, al centre del país, on l’ONG té la seva oficina central. Allà hi tenen una escola per nens amb discapacitats mentals i alguns programes més, però bàsicament hi fan tasques administratives. L’acció està als camps de treball. El primer que vam visitar va ser el de Kalametiya, al sud del país. Hi vam anar a grabar la inauguració d’una carretera que l’SCI ha construit perque els pescadors afectats pel Tsunami puguin tornar a la seva feina. Les cases temporals en que viuen ara estan a més d’un quilometre de la platja i sense aquesta carretera els era bastant difícil arribar fins allà. A més, a Kalametiya vam poder veure per primera vegada els efectes del desastre. Teòricament, els treballs de neteja estan força avançats, però a les zones properes a la platja, el paissatge encara està ple de runes i palmeres caigudes. És un espectacle sinistre. Les platges d’Sri Lanka són el paradís, com aquelles platges de les postals, amb sorra blanca i palmeres, i el rastre de destrucció que van deixar les onades sembla fora de lloc. Les runes, les palmeres caigudes i els fonaments encara presents de les cases desaparegudes transmeten les dimensions de la catàstrofe. A vegades els llocs parlen i la platja de Kalametiya tenia molt a dir.
Després de Kalametiya, vam venir cap aquí, cap a Kalmunai, al camp de treball de l’SCI on es desenvolupa el gruix del documental. Només el viatge en furgoneta ja permet veure que les coses són diferents per aquesta zona. A mesura que ens acostavem a la zona on es troba la població tamil, la presència de l’exèrcit a la carretera era cada vegada més evident. Arribat a cert punt, al que podriem dir la frontera amb els tamils, la nostra furgoneta es va haver d’aturar en un checkpoint. El soldat va fer quatre preguntes, va registrar la matrícula de la furgoneta i ens va deixar marxar. Pura rutina, però tenen controlat tothom que entra i surt de la zona.
Durant els dies que hem estat aquí hem vist l’exèrcit per tot arreu. Als carrers, a les carreteres, davant dels bancs… De tant en tant, demanen la documentació a la gent del carrer, entren a les cases preguntant noms o es passejen en tanc pel carrer principal. Les comisseries i les casernes de l’exèrcit són autèntics bunkers, rodejats de fil espinat i trinxeres de sacs de lona verda i amb torretes de metralladores. El diumenge passat, mentre estavem al cine, vam sentir un tiroteig.
A Kalmunai hi conviuen sinhalesos, tamils i també musulmans i no són extranyes aquesta mena de coses. Normalment en les escaramuces hi están implicats l’exèrcit i l’LTTE (els Tigres per a la Lliberació de Tamil Eelam, nom de l’hipotètic estat tamil). El recentment assassinat Kadirgamar, ministre d’exteriors d'Sri Lanka, va fer esforços arreu del món per incloure l’LTTE a les llistes internacionals d’organitzacions terroristes, però l’LTTE és un veritable exèrcit i pràcticament un govern de facto a la zona nord i est del país. Finançat per tamils d’arreu del món (sobre tot d'Anglaterra), l’LTTE manté sota el seu control tota la zona Nord del país, que resulta inaccessible per a les forces gubernamentals. La part Nord-Est del país es troba en disputa. A més d’aquestes dues forces existeixen altres faccions, sobre tot tamils que discrepen amb l’LTTE, que també prenen part en el conflicte. I per últim hi trobem els musulmans, que tot i ser minoria al país, són forts a moltes zones de l’est (com ara a Kalmunai) i també reclamen la seva veu en les converses sobre l’organització de l’Estat entre govern i LTTE.
A aquesta difícil situació s’hi va afegir el Tsunami del 26 de desembre del 2004. A Kalametiya vam poder veure per primera vegada els estralls de les onades però la situació aquí és molt pitjor, perque es tracta d’una zona molt més poblada. Al costat de la platja, un poble sencer arrassat. Hem estat visitant diversos camps de refugiats i hem sentit les seves tragèdies. D’una població d’unes 600.000 persones que deu tenir el districte de Kalmunai, en van morir unes 10.000. No és d’extranyar que pràcticament tothom tingui un fill, una germana o un avi que va morir al Tsunami. Els camps de refugiats estan al costat d’on estava el poble. Desde allà, els que hi viuen poden veure les seves cases, de les que només en queden els fonaments i algunes totxanes escampades per la sorra. Enlloc d’això, ara tenen les vivendes que les ONGs han habilitat per ells. Són de llautó i de lona i durant el dia fa tanta calor que no s’hi poden estar a dins, així que es passen el dia al carrer, perque, a més, no tenen res a fer. La majoria eren pescadors i van perdre la seva feina. Tenen por de tornar a la mar i a més van perdre les seves barques i les seves eines de treball. El govern els ha estat donant algunes ajudes econòmiques, però molts es queixen de que no tenen res. La veritat és que la situació es manté gràcies a les ONGs. Per tot arreu es poden veure els seus cartells allà on han estat treballant: als camps, al poble, als tancs d’aigua… Sembla que la situació va tirant endavant, però encara queda moltíssim per fer.
De moment, això és tot. Ha estat una mica de resum i de posada el dia. En els propers dies seguirem escrivint sobre els nostres treballs, així com de qualsevol altre cosa d’Sri Lanka que ens sembli interessant. De totes maneres, si voleu veure algunes fotos i llegir algunes anècdotes, podeu visitar el nostre blog a www.docusrilanka.blogspot.com. Moltes gràcies per llegir-nos i fins aviat.
Albert Folk.
Marta Ferrer.
Laia Puig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario